lunes, 2 de noviembre de 2015

NO, DIGUEM NO, NOSALTRES NO SOM D'EIXE MON (Actualitzat)

Estic mirant les preguntes del referèndum de demà i no m'agrada com s'han plantejat. 

I no m'agrada perquè els que defenem el NO al que proposen no ens oposem en la majoria de casos a una plataforma valencianista , però si a eixa que ens proposen en la que al meu entendre de valencianista poc, tan poc que pot donar-se el cas que un partit nétamente valencianista com ERPV no concórrega en ella segons les últimes informacions vistes, i veurem si un altre amb el nom valencià i amb fets valencianistes demostrats com és EUPV ho fa, amb la qual cosa ens podem trobar que al final siga una coalició com la que rebutgarem majoritàriament les bases, amb només Podemos, partit que de valencianista ... doncs això. 

I per descomptat no volem anar com a Bloc com ens pregunten, volem anar com a Compromís. 

Però bo, així ho han volgut, demà votarem i ja veurem que passa després, i quan dic després no sols em referisc a este Dimecres. 

Fins ara no he volgut definir-me en este blog sobre el tema de la coalició o no de Compromís amb tercers, si ho he fet clarament i de debò en el facebook.

Però hui si ho vull fer davant les interpretacions que alguns puguen fer de perquè diré i com jo molts, NO el dimarts en el segon referèndum, en el primer ja vaig dir també NO.


I diré NO fonamentalment per tres raons:


Resultado de imagen de diguem no- La primera perquè considera que amb un pacte amb partits com Podemos ( no enganyem, no existeix ningun Podem valencià, sols el partit central Podemos), EUPV o ERPV anem a espantar el vot més moderat que rebérem del centre-esquerra estes autonòmiques, sobretot del PSOE, vot que estime tornarà a este partit, que deu estar fregant-se les mans amb este possible pacte i pregant  es tanque.


Per lo tant a vore si amb "lo ganado por lo perdido" quedem com Camot però diluïts en un conglomerat que ens va a restar credibilitat nacionalista, i a més amb una imatge de nou de radicalitat enfront de la moderació que és indubtablement per a mi la que ha fet que Compromís vaja arribat als 450.000 vots.

- Segona, els mateixos defensors del pacte reconeixen la quasi impossibilitat que tinga'm grup propi a les corts espanyoles si no s'interpreta amplament el reglament, el que sols passarà si Podemos té pes en el nou govern que isca el 20-D, el qual i atenent a les més recents enquestes es força difícil doncs tot apunta a un govern amb Ciudadanos com a clau si no es que l'encapsa-la. En dit cas el pacte establix que els diputats de Compromís anirien al grup mixt.


- Tercera, tal com està previst el repartiment de llocs en les llistes, els mateixos defensors del SI calculen entre tres i quatre diputats com a màxim a Compromís, dels quals un segur seria per a Iniciativa, tres/quatre més per a Podemos i un per a EU.

Les enquestes diuen que Compromís en solitari trauria eixe resultat. Però la diferencia és clara, pense, entre anar en un grup amb un denominador comú ser d'esquerres a anar com a una força amb denominador comú ser valencianista.

I no, no em conteu contes, que eixa coalició no serà mai identificada com a valencianista per molt que digueu l'encapçala Compromís, i menys en Alacant o l'encapçalarà Podemos.

Sí.  que no podem anar com a Compromís perquè Iniciativa i Verds no volen de cap manera, i que com a Bloc no en traurem, digueu, més que en tot cas 1.


Però sabeu qué? Pense que ja està bé de cedir i cedir davant la minoria. i que val més un amb identitat clara valencianista i nacionalista que tres o quatre diluïts en una agrupació que com dic el seu denominador comú és ser d'esquerres.


Em dia un company favorable al si que és el moment de canviar el model d'estat: Si eixe fora el meu principal motor estaria afiliat a Podemos o EU, el meu principal motor i pel que estic al Bloc és fer País, sí, però el valencià.


També dia altre company que açò es com triar entre "susto o muerte", "susto" anar en la coalició, i "muerte" pel dit dels possibles resultats d'una opció o l'altra, anar a soles com a Bloc: Que voleu que vos diga, pense que anar en la dita coalició és seguir morint a poc a poc com li està passant al Bloc cedint i cedint davant els seus socis. I si he de morir, preferisc fer-ho de colp que en una agonia duradora.


I ho preferisc perquè ara encara sóc jove, i si caic encara tinc forces per a tornar a alçar-me i com Ave Fénix reprendre el vol i més fort si cap. Però si em deixe matar a poc a poc em quedaré sense forces i quant vulga alçar el vol cauré de morros i no em tornaré alçar ja mai més.


Mireu a Unió Valenciana, va aguantar per aguantar les cadires que el PP anara devorant-la a poc a poc, a mossets primer més xicotets i després més i més grans, no va trencar el pacte amb el PP ni quant este va fitxar entre molts a la seua Vicepresidenta senyora Ramon-Llin, i quant va voler reaccionar ja va ser tard i va morir per a sempre.


Però bé, el dimarts votarem i acatarem el resultat, i si perdem tragarem saliva, estrenyerem el cul i ixirem a fer campanya quant i com corresponga, encara serà difícil vendre en el que no creus i mai li podràs ficar l'entusiasme que correspondria.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada